divendres, 14 de novembre de 2014

A Vall-de-roures

Dissabte al matí, 8 de novembre. Em costaria comptar el nombre de vegades que he fet aquest trajecte, en direcció a Vall-de-roures, cap a la llibreria Serret. He descrit molts cops el viatge, sovint acompanyat de la Francesca Aliern, però avui vaig tot sol o, més ben dit, acompanyat de les noves cançons de Jesús Fusté que puc gaudir en primícia. Vivim dies plens d'emocions a flor de pell, i escoltar-lo em fa venir alguna llàgrima. M'aturo per a enviar-li un missatge i compartir el moment. La cita és a les dotze, però procuro arribar-hi sempre abans. Aparells el cotxe per un dels carrers propers, que ja conec bé, i m'atanso a la llibreria, hi entro, encaixo les mans amb l'Octavi, amb força, i miro de reüll la pila d'exemplars d'EL NOI DEL COSTAT DEL PADRÍ que ja té preparada. Mantenir els rituals ens dóna seguretat i, en aquest cas, entusiasme. Em trec la jaqueta i, aproximadament 20 segons després, ja estic dedicant el primer llibre. El segon no tarda en caure, i el matí és un degoteig constant de clients: pescats els uns per la seductora canya de l'Octavi. Altres es posen voluntàriament l'ham a la boca, lectors fidels que arriben en peregrinació de forma periòdica, un cop la setmana, o com una cita anual vora el Matarranya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada