dimecres, 23 de març de 2016

A Móra la Nova


El dia 20 de març és el dia mundial de la narració oral i és per aquest motiu el 21 de març, l’Institut Escola de Móra la Nova i la regidoria de Cultura van organitzat una lectura de textos a la biblioteca per part dels alumnes de la ESO, que properament també participaran en el XII Certamen literari de narració oral de la delegació territorial del Departament d'Ensenyament a Tortosa. 
Van escollir el meu llibre "El noi delcostat del padrí" perquè els alumnes llegeixin alguns dels contes. L'acte va tenir lloc a la Biblioteca Municipal, a l'edifici on ja fa uns quants anys vaig fer un taller literari.

Aquesta mena d'actes són tot un regal per a mi: alumnes llegint els meus contes en veu alta, i a més, acompanyats de violí. Comprovar com els meus conte si els meus llibres passegen i estan vius dins les aules m'omple d'alegria i orgull, perquè poques coses hi ha tan importants com l'educació. 
Cada conte em sembla nou, diferent, i els escolto quasi sense respirar, o sense necessitar respirar.
Al final, jo també en llegeixo uns quants, i nanocontes, és clar, i un fragment del dietari Per no perdre'm les molles, amb el nostre fill de protagonista.
El fan algunes preguntes i comentaris, i un d'ells segur que no l'oblidaré mai, perquè en tots aquests anys d'anar pel món fent actes literaris mai m'havien dit una cosa així. Una de les dones del públic explica que va estar llegint El noi del costat del padrí al mateix temps que la seva parella, i que els van agradar els personatges senzills i propers; tan propers, que van estar jugant a imaginar-se quin dels personatges del llibre podria ser tal o qual persona que trobaven pel carrer. Ho he trobat sensacional. Regals.
Més fotos en aquest enllaç

dissabte, 19 de març de 2016

A Móra la Nova


El dia 20 de març és el dia mundial de la narració oral i és per aquest motiu que el dilluns 21 de març, l’Institut Escola de Móra la Nova i la regidoria de Cultura han organitzat una lectura de textos a la biblioteca per part dels alumnes de la ESO, que properament també participaran en el XII Certamen literari de narració oral de la delegació territorial del Departament d'Ensenyament a Tortosa. 
Han escollit el me llibre "El noi delcostat del padrí" perquè els alumnes puguin llegir els seus nanocontes. Allí estaré per poder intercanviar opinions, rebre preguntes i xalar de valent.
L'acte seria el 21 de març a les 18.00h a la Biblioteca Municipal.

dimarts, 8 de març de 2016

al Club de lectura de la Biblioteca de Campredó


Divendres passat vaig anar al Club de lectura de la Biblioteca de Campredó per comentar El noi del costat del padrí.
No em canso de repetir el regal que representa acudir a un club de lectura per comentar un llibre, per rebre i compartir sensacions, perquè em retornin les emocions que hi vaig abocar, però filtrades, i sovint multiplicades, pels ulls dels lectors (quasi sempre lectores).
A més, normalment et serveix per a retornar a un llibre que ja té alguns anys, i recuperes sensacions molt entranyables.
Sigui quin sigui el llibre que es comenta en els diversos clubs que he assisit, els comentaris acostumen a ser similars, perquè els llibres ho són, fills tots d'una mateixa sensibilitat i interessos.
Aquest dia va tenir lloc un aacècdota graciosa, quan una dona gram quan ja portàvem uns minuts parlant, va expressar que li hauria agradat preguntar a l'autor si estava casat. Ella no era conscient que jo n'era l'autor, i va dir que a la foto em trobava més jove, o va ser a l'inrevés, ara no ho recordo. La qüestió és que em volia preguntar si estava casat, perquè havia arreciat que jo comprenia les dones, que quan parlava d'elles es notava que les entenc. Aquest comentari m'afalaga, i em fa pensar, perquè no és el primer cop que m'ho comenten en un club de lectura. No sé si arribo a tant, però és cert que comparteixo amb elles certa sensibilitat i manera de veure la vida, si és que ens deixem arrossegar pels tòpics. Les dones han estat unes secundàries de la història, almenys de la història oficial, no de la real i quotidiana, i en molts casos han estat les perdedores, i aquest tipus de personatges sempre em motiven, els estimo. Per això potser m'hi sento identificat i les entenc.
Va per elles, doncs, per les dones i, sobretot, per a la meva, per la part que li toca de la meva sensibilitat i emoció.