El noi del costat del padrí a El Punt Avui

Comentari de Jordi Capdevila sobre El noi del costat del padrí, a El Punt Avui, que podeu llegir en aquest enllaç.

A La petita llibreria

Feliç amb el generós comentari sobre El noi del costat del padrí d'Àngela Sánchez Vicente a La petita llibreria, que podeu llegir en aquest enllaç.
Gràcies!

llibreria de la Rambla de Tarragona

El noi del costat del padrí a l'aparador de la llibreria de la Rambla de Tarragona

llibreria Gaudí de Reus

El noi del costat del padrí a l'aparador de la llibreria Gaudí de Reus.

Llegint El noi del costat del padrí

Amb el Club de lectura de Santa Bàrbara

Trobada anual amb el Club de lectura de Santa Bàrbara, del qual sóc padrí, en motiu del cinquè aniversari. Abans de començar m'ensenyen, orgullosos, la remodelada biblioteca, més àmplia, més accessible, més aprofitada, més sostenible.
M'agraeixen la presència diverses vegades, potser perquè sovint els escriptors tenim una aurèola de persona distingida o important, que jo sempre procuro desmentir mostrant-me proper i senzill. Som artesans de les paraules, i les emocions haurien de ser la nostra matèria primera.
parlo de la meva relació amb els relats breus, els llegeixo algun conte d'El noi del costat del padrí, i nanocontes, és clar, de com la realitat em captiva en forma de dietaris i molles.
Escriure em fa sentir emocions. Les emocions em conviden a a escriure. Bonica dansa. Balles?

A Ràdio Gandesa. Ones de lectura

Avui, entrevista a Ràdio Gandesa, a l'espai Ones de lectura, amb Paco Sanahuja. Hem parlat del dietari Per no perdrem les molles, i del recull de contes El noi del costat del padrí. També he llegit algun nanoconte inèdit.

El podeu escoltar en aquest enllaç, a partir del minut 7.

A la Biblioteca de Gandesa hi aniré en viu el 16 de gener.

llista de vendes a La casa del llibre

El noi del costat del padrí, entre els nou llibres de ficció en català més venuts (el novè concretament) a La casa del llibre de Barcelona, després de Ken Follet http://www.casadellibro.com/libros-llibres-en-catala/874

A Surtdecasa

Anna Zaera m'ha fet una entrevista per a la web Surtdecasa, on parlo del nou llibre El noi del costat del padrí, però sobretot parlem sobre el fet d'escriure, les motivacions, les emocions.
L'entrevista va tenir lloc a la Biblioteca de Tortosa, en un ambient molt agradable, que convidava a parlar amb vent baixa, amb sinceritat.

Al Bressol de lletraferits

Avui he intervingut via telefònica al programa Bressol de lletraferits, a Ona La Torre, programa que conudeix Sònia Ferrer i Josep Lleixà. Llegeixo algun dels nanocontes d'El noi del costat del padrí.
Josep és un enamorat de les meves Desdefinicions, i altres cops n'ha parlat al programa. Al seu blog en seleciona algunes, i també un fragment de Postres de músic.

assaborint bons moments

Raül Linaje, un lector fidel, assaborint bons moments acompanyat d'El noi del costat del padrí.

El noi del costat del padrí a La Central

L'escriptor i amic Joan Pinyol m'envia una foto d'El noi del costat del padrí a la Llibreria La Central

De llibreries a Barcelona

Fa uns dies us explicava la meva excursió a Barcelona acompanyat d'El noi del costat del padrí, i us avançava que vaig aprofitar per visitar algunes llibreries. Acostumo a fer-ho quan trec un nou llibre, i la veritat és que no sé per què persisteixo, ja que torno amb cert regust agre, amb la sensació de reviure el mateix dia repetit, de trobar-me davant d'una muralla inexpugnable, d'un cercle viciós que fa impossible que els meus estimats reculls de contes arribin al públic amb garanties, enmig l'allau de novetats que sepulten les llibreries.

En resum, vaig visitar quatre llibreries, a més de La Casa del Llibre on vaig realitzar l'acte. A la llibreria la impossible i a la Documenta, tenien un exemplar del llibre més o menys ben exposat, amb la portada a vistes. A la llibreria Alibris, hi havia un exemplar que, tot i ser una novetat de tot just un mes, ja estava a la prestatgeria, al costat del company Joan Todó, i prop de Tolstoi. A la llibreria Laie, no en tenien cap.

A La casa del llibre sí, una pila, a causa que aquell dia hi feia la presentació.

La meva experiència diu que a les llibreries on hi ha un exemplar o dos, si s'arriben a vendre, ja no en demanen més; i a les llibreries on no hi ha el llibre, evidentment, no es vendrà.

Algun comentari al respecte?

Un dia amb El noi del costat del padrí, a Barcelona

18 de novembre. Excursió a Barcelona amb El noi del costatdel padrí. Faré una nova no-presentació del llibre, aquest cop a La casa del llibre, del passeig de Gràcia.

Primer regal; vaig en tren, i això suposa que podré badar una bona estona, i prendre notes de les coses que veig i sento (al final, us en faré un resum).

He agafat un tren que arriba tres hores abans de la no-presentació. Podria haver ajustat més, però així disposo de temps per visitar alguna llibreria. Com sempre que visito la capital, l’experiència és decebedora, però ja la comentaré en un proper apunt.

A pocs metres de La casa del llibre, ja m’espera Rafel Casas un amic blocaire fidel, un membre d’aquesta família en xarxa que hem anat creant entre tots els darrers anys, i que són un dels puntals de la meva confiança. Després s’hi afegiran el Gabriel Boloix i la Isabel Barriel, i amigues de lletres com la Carme Meix (que en parla al seu blog)i la Pilar Garriga, i amics del poble, La Judit, el Pep i son fill Enric, i altra gent anònima per a mi.

L’encarregada de la llibreria que ha coordinat l’acte, m’espera amb un somriure. Li estranya que vagi sol, a pèl, però li explico que no vull fer cap presentació. La convido a iniciar l’acte fent una petita introducció, però declina la invitació; de vegades oblido el molt que espanta parlar en públic.

I començo la meva intervenció (que no presentació, que consti), i parlo de realitat i ficció, i juguem a provocar històries, amb l’ajut inestimable d’un personatge real que, involuntàriament, participa en tots els meus actes darrerament (haureu de venir al proper per saber de qui es tracta).

Després de l’acte, em fan adonar que mentre parlava, damunt meu, hi ha un rètol on diu: OCI I BENESTAR.

I ara, el resum d’algunes cosetes que he observat:

A la cua de l’estació, una dona gran li diu a sa filla, potser, que demani bitllet per a Sant Vicent, que no s’equivoqui; que pensi en els pèsols (vés a saber quina relació hi deu haver). En una de les estacions, la meva finestreta s’atura davant d’una torre d’alta tensió, amb una senyal que diu “peligro de muerte” (no tindria res d’estrany, si no fos perquè el dia abans m’havien trobat la tensió massa alta; un avís?). Prop de Barcelona, polígons amb magatzems abandonats; en una es llegeix una pintada d’esperança: “la suerte nunca te olvida”. Ja a Barcelona, mentre passejo i bado pels carrers, veig que ja estan penjant els llums de Nadal.  A la Gran via, observo que hi ha penjat el missatge “Fum, fum, fum”. Em sembla adequat, lògic i tradicional; però més endavant, n’hi ha d’altres del mateix estil, però amb els següents textos: “Ping, pong, pang”, “Glup, glup, glup”, “Nyam, nyam, nyam”. Sóc l’únic que ho troba estrany?

PD: l’endemà, el Pep, un amic present a l’acte, comenta al facebook que mentre improvisava lletres de cançons amb el seu fill petit, aquest ha dit: “fem com el Jesús, que comença a escriure un conte i no sap com l’acabarà”. 

El noi del costat del padrí, a la Cadena SER

En aquest enllaç podeu escoltar l'entrevista amb Sílvia Tejedor a la Cadena SER Ebre, parlant d'El noi del costat del padrí, i també recomanant l'autor Damià Bardera, del qual vaig llegir el conte "Petons", del recull Els nens del sac, i que recentment ha publicat Contes de propina.
.
I en aquest altre enllaç, la xerrada sobre el mateix llibre a Cadena SER Móra d'Ebre amb l'escriptor Miquel Esteve, al programa Un llibre sota el braç.

Al Diari de Tarragona

Entrevista a la contraportada del Diari de Tarragona del 15 de novembre de 2014.

Al programa de ràdio Tirant llibres

Octavi Serret recomana El noi del costat del padrí al programa del 28 d'octubre de Tirant llibres de Ràdio Sant Celoni, a partir del minut 33.40 en aquest enllaç.

A Tarragona

11 de novembre. Armat de contes, sorpreses, paper i bolígraf, pujo al tren en direcció a Tarragona, cap a la llibreria de la Rambla. Tinc una hora per badar, per obrir la ment a les sensacions del viatge. Aprofitaré per posar fil a un encàrrec eròtic en forma de nanocontes. En arribar a Salou em truca Jesús Fusté que, amable, s'ofereix a passar-me a buscar en cotxe i em deixa a la porta mateix de la llibreria. Vanitós, fotografio l'aparador on em saluden les mans d'El noi del costat del padrí. Al fons, cadires col·locades, l'emblemàtic sofà que apareix a totes les fotos. Tot preparat per a la presentació, però no, una mica trapella, m'he entossudit en no fer presentacions, i l'acte es ven com si juguem  a escriure contes, o alguna cosa així. Un eufemisme? Un enguany? Un intent  de no fer sempre el mateix.

I van arribant amics de lletres, la gran riquesa de la meva vida literària. N'hi ha de vells, com ara Jesús Fusté, Xulio Ricardo Trigo o Coia Valls; de recents, com Montse Farrés, Josep Lleixà o Albada Algelés, de nous de trinca, com l'Àngels Moreno. També seguidors de les xarxes socials, que fa molts anys que em donen una gran empenta amb la seva presència virtual i física. Durant l'acte parlo de ficció o realitat, de mon fill i Gerard Vergés, de personatges creats i de carn i ossos, llegeixo contes, explico anècdotes, convido a imaginar històries, a viure emocions a través de les paraules o d'un anunci classificat, inventem, xalem.

Després, un moment per al vi dolç i les avellanes, per a les dedicatòries, perquè m'expliquin emotives històries que superen en escreix qualsevol ficció.

Però he de tornar al tren, a casa. M'acompanyen vora l'estació i el passeig és una tertúlia suau vora la nit.  M'agrada trepitjar aquesta ciutat que estimo i on he estimat. 

Fotos i tuits de Xulio Ricardo Trigo, David Serra i Raquel Estrada.

La propera cita literària, a La casa del llibre, del passeig de Gràcia de Barcelona, el 18 de novembre a les 19 hores.

18 de novembre, a Barcelona

El 18 de novembre, a 19.00 hores, estaré a La Casa del Llibre, del passeig de Gràcia de Barcelona. 
No sóc gaire partidari de les presentacions. Llegiré una selecció dels meus contes, els comentarem, explicaré anècdotes, farem de tertúlia, proclamaré la meva relació d'amor amb la narrativa breu, explicaré trucs per fer néixer la inspiració... Xalarem!

A Vall-de-roures

Dissabte al matí, 8 de novembre. Em costaria comptar el nombre de vegades que he fet aquest trajecte, en direcció a Vall-de-roures, cap a la llibreria Serret. He descrit molts cops el viatge, sovint acompanyat de la Francesca Aliern, però avui vaig tot sol o, més ben dit, acompanyat de les noves cançons de Jesús Fusté que puc gaudir en primícia. Vivim dies plens d'emocions a flor de pell, i escoltar-lo em fa venir alguna llàgrima. M'aturo per a enviar-li un missatge i compartir el moment. La cita és a les dotze, però procuro arribar-hi sempre abans. Aparells el cotxe per un dels carrers propers, que ja conec bé, i m'atanso a la llibreria, hi entro, encaixo les mans amb l'Octavi, amb força, i miro de reüll la pila d'exemplars d'EL NOI DEL COSTAT DEL PADRÍ que ja té preparada. Mantenir els rituals ens dóna seguretat i, en aquest cas, entusiasme. Em trec la jaqueta i, aproximadament 20 segons després, ja estic dedicant el primer llibre. El segon no tarda en caure, i el matí és un degoteig constant de clients: pescats els uns per la seductora canya de l'Octavi. Altres es posen voluntàriament l'ham a la boca, lectors fidels que arriben en peregrinació de forma periòdica, un cop la setmana, o com una cita anual vora el Matarranya.

A Tortosa, la presentació

Divendres passat, 7 de novembre, va tenir lloc la primera i única presentació del meu nou llibre EL NOI DEL COSTAT DEL PADRÍ. Única, perquè el format "presentació" el trobo massa gastat, i li vull donar als actes un caire més lúdic i participatiu. El lloc escollit, la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, una segona casa per a mi, i per fer-me costat, un bon amic, Emigdi Subirats. Entre els assistents, moltes cares conegudes, gent fidel que em segueix amb tossuderia i a qui agraeixo el seu suport incondicional. No saben quanta força em regalen.

Segons abans de començar, estem asseguts de forma informal a les cadires, xerrant uns amb altres, i jo proposo no moure'ns gens. Al final, posem les cadires en cercle, i tot comença a rodar.

Entrevista a Ràdio Matarranya

Entrevista a Ràdio Matarranya, gravada el passat 8 de novembre, que us convido a llegir en aquest enllaç, parlant d'El noi del costat del padrí.

El Wilson

Son pare, un apanyador de pedra —com els diuen a La Fatarella— que havia passat mitja vida fent marges i cabanes, l’acompanyà fins l’estació de Tortosa, i a l’abraçada final s’hi notava una mescla d’esperança i enveja. Tenia poc a perdre i, gràcies al seu esperit aventurer i visionari, als anys vint va fer-se un nom i viatjà per tota Europa amb més de trenta caravanes. No es va casar mai, tot i que no era cap secret que gaudís de diverses amants, fins i tot algun cop, segons la llegenda, al mig de la pista central, protegits només pel cel de la carpa i pel silenci de la nit, i per algun parell d’ulls furtius plens d’enveja. Però per damunt de totes, la seva preferida: Nadia, la contorsionista.
..
Fragment del conte "El Wilson", del meu  recull El noi del costat del padrí, Cossetània Edicions.

Espantant ferides

El provador és massa just, i la bombeta de 40 w fa una llum trista. Ha de fer equilibris per treure’s el vestit mentre aguanta l’altre amb la boca; no el vol deixar a terra i que s’arrugui tot. Es veu al mirall amb aquesta postura i se sentiria ridícula, si no li agafessin ganes de riure. Els tirants d’aquests sostenidors van una mica estrets, molesten, i li fan un senyal lleig a les espatlles. Se’ls treu. Encara té uns pits bonics, pensa, per l’edat que té, i comprova que, si somriu força, encara fan més goig....
.
Fragment del conte "Espantant ferides", del meu  recull El noi del costat del padrí, Cossetània Edicions.

EL NOI DEL COSTAT DEL PADRÍ, carretera i manta

A punt de començar els actes de promoció del meu 9 llibre EL NOI DEL COSTAT DEL PADRÍ.

Ja us avanço que penso fugir de les típiques presentacions, de manera que de presentació, presentació, només en penso fer una, per donar el tret de sortida de manera oficial, i tindrà lloc a Tortosa i, com no, a la Biblioteca Marcel·lí Domingo d'on sóc escriptor de capçalera:

.

Divendres, 7 de novembre de 20144, a les 19.30
Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa
amb el suport de l'escriptor, sacsejador cultural i amic, Emigdi Subirats
.

Després vindran més actes, però els vull orientar cap a la lectura de contes, tertúlia, i explicar el fet narratiu a la meva manera, així com desvetllar alguns trucs sobre com despertar la inspiració creadora. Xalar, en definitiva, parlant de literatura i emocions. Poseu-li a l'acte el nom que vulgueu.

Em trobareu a:

.
Llibreria Serret de Vall-de-roures
8 de novembre de 2014
de bon matí fins al migdia
.
Llibreria La Rambla de Tarragona
11 de novembre de 2014
19.00 hores
.
La casa del llibre
Passeig de Gràcia de Barcelona
18 de novembre de 2014
19.00 hores
.
I si voleu que vingui a la vostra vora, EL NOI DEL COSTAT DEL PADRÍ i jo mateix estem a la vostra disposició.

A Cornudella blog

Una molt bona entrevista que m'han fet a Cornudellablog, parlant del nou llibre i d'altres facetes literàriocornudellenques. Sempre donant-me suport. Gràcies.

Lector fidel

Una de les grans satisfaccions d'un escriptor: comptar amb lectors fidels.
Gràcies al Jordi Sebastià per continuar confiant en els meus relats.
En aquesta foto, el seu exemplar d'El noi del costat del padrí, molt ben acompanyat de dos bons poetes penedesencs, i bons amics meus de lletres: Jordi Llavina i Santi Borrell.

A Antena caro

Dijous passat vaig anar de nou a Antena Caro, al progrma d'Òmnium conduit per Conrad Duran, per parlar de "mi libro", El noi del costat del padrí.
Però també vam parlar d'altres coses. El programa del Conrad és un reducte segur on la cultura hi troba aixopluc.
Al programa es toquen temes d'actualitat i també efemèrides, i anoto que aquest dia m'he vist acompanyat, tot i que virtualment, de Tarradelles, Pelé i Bob Dylan, o d'una jornada de màrqueting digital que orgaitza Saeta Comunicació.
Conrad té una veu peculiar, de Ràdio, inconfusible. Tot i la llarga trajectòria i experiència, improvisa el toc just, és molt professional. Mentre llegeix el guió amb els actes que recomana, subjecta el paper amb la mà dreta, mentre que la mà esquerra prem amb dos dits la punta del foli periòdicament, juganera i sotmesa a alguna mena de tic o litúrgia.
En aquests enllaços, podeu escoltar i també veure el programa.

A Primera columna de Canal 21

Aquesta setmana he estat convidat per Gustau Moreno al seu programa d'actualitat Primera columna de Canal 21.
Sempre és un plaer parlar amb el Gustau, davant o darrere de la càmera. Hem comentat el meu nou recull de contes, El noi del costat del padrí, però també la meva activitat al Club de lectura de Tortosa o al programa Tens un racó dalt del món.

Biblioones, de Ràdio Tortosa

Dijous 16 d'octubre, una nova entrevista amb Irene Prades al programa Biblioones, de Ràdio Tortosa. A mesura que em pregunten de què parlen els meus contes, jo també m'ho pregunto a mi mateix, i no sé si estic arribant a alguna conclusió, si és que de conclusió n'hi ha, o n'hi ha d'haver. Recordo la que, potser, és la millor descripció de com són els meus contes, un sol adjectiu que els hi adjudicà el cantautor i amic Jesús Fusté: humans.
Podeu escoltar el programa del dia 16 d'octubre en aquest enllaç.

A Antena Caro

Demà, 23 d'octubre, a les 12.00 hores, entrevista amb Conrad Duran al programa Òmnium d'Antena Caro, per parlar del nou llibre EL NOI DEL COSTAT DEL PADRÍ.

Prescindible memòria

L’estiu passat va tenir l’oportunitat de fer pràctiques a Tortosa, i no la deixà perdre. La ciutat té un ric patrimoni, i diversos circuits temàtics per poder-la recórrer: la ruta jueva, la cristiana, l’àrab, la del Renaixement i la dels eixamples. Al principi es perdia pels carrers del call jueu, estrets i laberíntics, i barrejava l’edifici de la sinagoga amb l’antiga carnisseria. Els palaus Oliver de Boteller i Capmany sempre els confonia, tot i ser de segles diferents, i Anomenava el músic Felip Pedrell com a arquitecte del Mercat. Com sempre, les llacunes de la memòria li creaven problemes, però als turistes no els importava gaire, entre altres coses, perquè tenia gràcia per omplir els buits amb imaginació, com el farcit dolç d’un pastisset.
.

Fragment del conte "Prescindible memòria", del meu recull El noi del costat del padrí, Cossetània Edicions.

Primera Columna de Canal 21

Aquest dimecres, 22 d'octubre, Gustau Moreno m'entrevistarà en directe al seu programa Primera Columna, de Canal 21 de les Terres de l'Ebre, per tal de comentar la meva novetat literària El noi del costat del padrí.
El progrma es pdorà veure el dia 22 d'octubre, a les 10.30, a les 13.00  i a les 16.00 hores.

Des d'Uruguai

Fa anys que amb Isabel Hernández Tibau ens seguim mútuament. Ens va unir el fet casual del nostre cognom comú, consolidat després per lligams de sensibilitat. Des de l'Uruguai, ella fa l'esforç de llegir els meus contes en català, i ha estat una de les primeres lectores d'El noi del costat del padrí. Al seu facebook fa aquest comentari:

El escritor Jesús M.Tibau está dando a conocer su nuevo libro " El noi del costat del padri" Una nueva muestra del excelente escritor que es, queda demostrad en estos relatos.
.Trasmitir a los lectores situaciones, personajes, lugares etc. con pocas y certeras palabras, no es nada fácil, pero tenemos a Jesús Tibau que ya ha lucido anteriormente en sus libros, que su principal habilidad, es justamente esa, resumir con palabras justas toda una historia que el lector atrapa claramente y disfruta .
En lo personal,cada una de las narraciones me gustaron. El primero es super emotivo, también, " Gestos antiguos" y así cada uno hasta la última página! Me siento feliz de contar con este nuevo libro y le deseo al escritor y amigo futuros éxitos!!!.

El laberint

els amics que guardes de la infantesa tenen quelcom d’especial: és com si no calgués jugar a la defensiva, ni amagar-te de certes coses, transparents per a tots dos. No val la pena l’esforç d’intentar enganyar-lo, ni perdre el temps disfressant-te, perquè junts vau caçar granotes a la vora del riu o tallàveu la cua a les sargantanes.

...

Fragment del conte "El laberint", del meu  recull El noi del costat del padrí, Cossetània Edicions.

A Cornudellablog

Cornudellablog es fa ressò de la imminent arribada del meu nou llibre. Gràcies per donar-me sempre suport.
Podeu llegir la notícia en aquest enllaç.

Fragments: Blau marí

Avui, les ànsies d’investigar i trobar tresors l’han dut a remenar a les golfes. Ha baixat tota contenta, amb una camisa blau marí, destenyida de tantes rentades. A l’esquena, amb lletres blanques, hi posa «Brivalls  de Cornudella»
..

Fragment del conte "Blau marí", del meu  recull El noi del costat del padrí, Cossetània Edicions.
El conte està dedicat als Brivalls de Cornudella, colla castellera entre el 1976 i 1986. Quan el vaig escriure, fa uns anys, no podia ni tan sols imaginar que la colla podria renéixer. La realitat supera la ficció. 

Fragments

Si vols arribar a l’elit de la natació sincronitzada, cal entrenar amb força, ser constant, disciplinada, saber somriure sense ganes i encetar una llista de renúncies. Moltes es queden pel camí, quan la llista arriba a la pàgina dos.

.

Fragment del conte "Fins aquí hem arribat", del meu  recull El noi del costat del padrí, Cossetània Edicions.

El títol

El noi del costat del padrí ja és el meu novè llibre, i el sisè recull de contes. Sempre em rumio molt el títol, i en aquest cas no ha estat una excepció.
El noi del costat del padrí és el títol d'un conte que m'estimo molt, que ja he llegit en públic molts cops, emocionat i acompanyat a la guitarra del benvolgut David Espinós, dins del nostre recital Relats a recer d'una guitarra.
És un conte que sempre acabo amb un nus a la gola, i un bon exemple del regal que és per mi escriure. En la major part dels casos em prenc l'escriptura com un joc, i començo a teclejar paraules empès per una imatge, un gest, una sensació, però sense saber quasi mai fins on em portaran. En aquest cas, la l'estímul inicial fou una foto antiga, però no una en concret, sinó qualsevol d'imaginària que podeu tenir a les vostres cases. Una foto dels vostres iaios, avis o, com li diem al meu poble, padrins. Una foto on apareixen personatges que ningú coneix. Jo escrivia impulsat per les sensacions que em regalava aquesta idea quan, de sobte, vaig veure amb claredat quin havia de ser el final.
Un homenatges doncs als padrins i a tota la gent anònima, senzilla, important..

Mala sort?

En tenim molts, de somnis així, en lleixes, en armaris, dins de caixes guardades a les golfes en perill de ser mossegades pels ratolins. De tant en tant, en benefici de la nostra pròpia salut, fóra necessari triar-ne un, bufar amb força i treure-li la pols.

...

Fragment del conte "Mala sort?", del meu  recull El noi del costat del padrí, Cossetània Edicions.

Si falta una peça

Aquest matí ha fet les maletes. Ella l’ha ajudat; sempre ha estat un desastre doblegant camises. No hi ha hagut crits, ni recriminacions, només cares serioses. No és correcte malparlar d’un mort al seu enterrament.
...

Fragment del conte "Si falta una peça", del meu  recull El noi del costat del padrí, Cossetània Edicions.

Fragments

És possible que aquest moviment l’hagi delatat, i que algun monstre amb fam de xiquets es prepari per fer-li un ensurt; ha vist situacions semblants en més d’un conte. Només hi ha una manera de sortir del dubte. Cal un gest agosarat, ser valent un instant i prendre el risc: treure el braç de dins el llit i prémer l’interruptor del llum.
...

Fragment del conte "Por", del meu  recull El noi del costat del padrí, Cossetània Edicions.

Gestos antics

El sol s’amaga Montsant enllà i, abans que arribi el vespre, s’acomiada de Cornudella amb llum tendra, com una carícia, com un copet que es dóna a l’espatlla d’un vell amic per dir-li, sense dir res, que esperes veure’l l’endemà; tothom coneix els gestos antics al poble.

.

Fragment del contes Gestos antics, del recull El npoi del costat del padrí, Cossetània Edicions, 2014.

Personatges

La camisa dels Brivalls de Cornudella que renaix.

Starski i Hutch, dos ratolins amb diferent destresa per sortir del laberint.

El Wilson, un circ no exempt d’enveges, rancúnies i malsentesos.

Un superheroi que no està d’alta a la Seguretat Social.

Una peça d’escacs imprescindible per sobreviure.

Un superheroi a qui no cobreix la Seguretat Social.

L’addicció al gelat de maduixa.

Un paper d’embolicar regals amb arrugues

Una foto antiga amb un personatge que ningú de la família coneix.

L’últim pagés que va en carro a Cornudella.

Una mula pèl-roja que es diu Gilda.

Una campiona de natació sincronitzada que va per lliure.

El repte d’aprendre 18.000 paraules.

Piolin i Silvestre, dues disfresses molt sexis?

 Un carter que entrega els certificats amb un somriure bonic.

Una guia turística a Tortosa amb mala memòria, però molta inventiva.

Un boxejador de Vall.de.roures que enyora l’aigua del Matarranya.

Un poble que camina coix; un vici que s’encomana.

Un poble que perdrà la fe, si no plou en 4 dies.

Amics de El noi del costat del padrí

Us adjunto un vídeo promocional del meu nou llibre El noi del costat del padrí, en col·laboració d'alguns amics i amigues de lletres. Aquest és un dels meus grans tresors, perquè si poguessin col·laborar tots faria un llargmetratge.
Gràcies per la vostra col·laboració i simpatia.

El nou llibre 9

A poques setmanes que el meu nou llibre 9 arribi a les llibres. El noi del costat del padrí, novament amb Cossetània Edicions, a qui li agraeixo la seva confiança en un contista tossut.
Aquest serà el meu sisè recull de contes en solitari, el 4t consecutiu amb Cossetània.
Ep! 33 contes, i 7 nanocontes.
Aviat més informació aquí, i al blog que he creat per a l'ocasió.
Què n'opineu de la portada?