Fa uns dies us explicava la meva excursió a Barcelona acompanyat d'El noi del costat del padrí, i us avançava que vaig aprofitar per visitar algunes llibreries. Acostumo a fer-ho quan trec un nou llibre, i la veritat és que no sé per què persisteixo, ja que torno amb cert regust agre, amb la sensació de reviure el mateix dia repetit, de trobar-me davant d'una muralla inexpugnable, d'un cercle viciós que fa impossible que els meus estimats reculls de contes arribin al públic amb garanties, enmig l'allau de novetats que sepulten les llibreries.
En resum, vaig visitar quatre llibreries, a més de La Casa del Llibre on vaig realitzar l'acte. A la llibreria la impossible i a la Documenta, tenien un exemplar del llibre més o menys ben exposat, amb la portada a vistes. A la llibreria Alibris, hi havia un exemplar que, tot i ser una novetat de tot just un mes, ja estava a la prestatgeria, al costat del company Joan Todó, i prop de Tolstoi. A la llibreria Laie, no en tenien cap.
A La casa del llibre sí, una pila, a causa que aquell dia hi feia la presentació.
La meva experiència diu que a les llibreries on hi ha un exemplar o dos, si s'arriben a vendre, ja no en demanen més; i a les llibreries on no hi ha el llibre, evidentment, no es vendrà.
Algun comentari al respecte?
Doncs que aquest és el joc on estem immersos. Tinc amics, companys de feina i familiars, que NO toben el meu llibre enlloc. Hem d'acabar enviant-lo directament, des de casa o des de l'editorial, perquè tot i que els distribuidors sí que els porten a llibreries... aquestes els contesten que "no volen llibres de desconeguts". El meu llibre es pot trobar a 3 llibreries de Blanes, però a Barcelona només es pot trobar a dues (això, si no m'erro. Potser hi aniria i quedaria decebuda). A l'Abacus, 17 persones (disset) van anar a preguntar per "Dones de vidre", en dies, setmanes i mesos diferents. Mai no es van interessar en demanar el llibre. Aquesta és la realitat!
ResponElimina